Qui pensi que pot ser una pèrdua de temps, tal vegada si, però tal altra no. Quan el temps s’atura, un sol sospir pot ser font d’inspiració per a qualsevol expressió compartida.

Compartir

què és un twit?

2005 un any en el que em trobava sol.  Coneixia poc Internet, i Internet em coneixia poc a mi.

La soletat em va portar a xats dels que en tinc bon records. Gent compartint la seva soletat amb mil idees que feien un temps complet. Gent que ja formen part del messenger.

La evolució va fer que del xat passés a portals socials. Portals de contactes, en la primera onada innovadora, socials en la segona.

2008 facebook, tímidament, vaig anar trobant gent amb qui compartir uns impulsos, unes idees, uns sentiments.

2009 havent experimentat en la creació de pàgines web, coses de la professió… trobo en el format blog una manera més àgil d’expressió.

Trobant blocaires de infinits estils, se que el que escric es queda en un totpoderós espai, un quasideu accessible des d’arreu de la galàxia.

2010 el twitter és el timeline, la televisió, l’ instant, l’efímer amb historial.

Quan vinguin a per mi parlarem el mateix idioma.

El meu blog per ara oficial aquí

t'ubiques?

Si has arribat aquí, això és un banc de proves i segons els de wordpress quedaran registrades les teves visites.

Et convido a remenar aquest blog tant com vulguis.

Si arribem a algun port serà que hem deixat de navegar.

Obra de Jeannette Woitzic